ÀNGELS A LA VISTA
Guillem Viladot (1996)
Avui, a l'IEI (Institut d'Estudis I·lerdencs), es presenta un llibre
meu sobre els àngels que vaig conèixer tot passejant pel
desert de Judea, i m'acompanyarà una exposició de Carme Riera
titulada Memòria del desert . Com el lector sap hi ha moltes
menes d'èngels: els d'orígen llatí (angelus),
els d'origen grec (angeloi) i els d'origen agramuntí (angeleta
del meu cor). Els primers portaven ales a l'esquena, com a continuació
de les espatlles; els segons portaven les ales als turmells; i els tercers
van perdre les ales en una contesa que hi va haver a la Plana d'Urgell,
sota el Pilar d'Almenara. Arran d'aquesta batalla, els àngels urgellencs
van quedar esplomissats, si bé, de fet, van recuperar la imatge
i semblança amb els àngels originals.
De tots plegats he rebut una colla de missatges en forma més o menys
bonica que he reunit en un llibre sapiencial, o sigui que tracta de la
saviesa, que és una característica que imprimeix, en forma
de caràcter, l'edat, o sigui l'experiència.
La gent jove no és sàvia, sinó intel·ligent.
I els vells, si a més de tenir una bona intel·ligència
saben aprofitar els anys, es tornen savis, que constitueix la característica
dels llibres sagrats: El llibre que presentem es titula MEMORÀ,
i està molt indicat per tenir-lo a la tauleta de nit i obrir-lo
quan l'insomni inquieta o pertorba el somni. Com el Kempis, o l'Eclessiastés
o Camino. Afedelisto! I perdonin la comparació, peró
jo, des de la meva condició de diós puc comparar-me amb tot.
Els meus àngels, endemés, bells, com els de la Carme Riera.
Visca!
CLICK HERE TO GO TO THE TOP OF
THIS PAGE
CLICK HERE TO GO TO THIS
SECTION'S INDEX
