CARME RIERA
La petjada del passat vista avui
Daniel Giralt-Miracle
(Avui, 1979)
N o solament ha fet un gran canvi l'obra d'aquesta artista sinó
que també ha canviat de rumb. Del dibuix al natural que ens presentà
en l'anterior exposició ha passat a una sèrie d'experiències
collagístiques que, com diu J.Mª Valverde, tracten de "recuperar"
el passat. Amb gras dosis de melangia i una evident sensibilitat envers
les experiències tèxtils del dinové i el modernisme.
Carme Riera enceta una sèrie d'experiments compositius que amb sensibilitat
actual manipulen els elements del passat. Una disposició nata i
els anys primers viscuts en l'ambient propi d'avis i besavis benestants,
han deixat una profunda petjada en la seva personalitat. Robes, joies i
mobles de principi de segle són enregistrats en el seu subconscient
com autèntics arquetipus, amb els quals treballa avui com si no
hi hagués una distància real en el temps.
En cap moment no podem descobrir-hi un afany revivalista
o una preocupació "camp"; els lligams personals, vivències
i familiars són massa directes.
Els elements emprats : cortines, fundes, puntes,
sedes, ventalls, rodets de fil, etc. procedeixen del casal dels seus avant
passats a Cabrera . Amb paciència i vocació d'entomòleg
ha anat obrint calaixeres, armaris, arques, cambres de mals endreços
fins aplegar un repertori autènticament de museu del món
dels teixits i filatures. Amb evident finesa i creativitat posa en joc
compositiu alguns d'aquests elements dins uns marcs-vitrina, prop de la
idea de reliquiari. Tot plegat ens transporta a un ambient nostàlgic,
altament enyoradís i melangiós, que arriba a extrems colpidors.
Les frases o versos carnerians que intitulen cada obra, reben encara més
aquest esperit: "de brocats éreu cenyida", "jo sentiria
un tel d'oblit que m'abandona", " l'afalac d'un temps",
"hores d'amor amb tornassol de pena", " aire subtil airet
de melangia", " records d'amor difunt", etc. que defineix
en la setantena de treballs que com a muntatges i tècniques mixtes
hom pot situar, com fa el professor Valverde, en el camp de la poesia visual
o concreta.
Una atmosfera, un món, un ambient, que envolta i embolcalla l'exposició
i tots aquells qui la visitin . La melangia de l'ahir estreny la mà
a la nostàlgia d'avui.
CLICK HERE TO GO TO THE TOP OF
THIS PAGE
CLICK HERE TO GO TO THIS
SECTION'S INDEX
