Carme Riera i l'ou
Xavier Rubert de Ventós
Els presocràtics van ser els mestres de tots els "al capdavall"
que han presidit la nostra cultura. Al capdavall, digué un, "tot
és aire" i l'altre "tot és foc", i l'altre
encara "tot és aigua". Des d'aleshores, i fins el nostre
segle ens ho 
hem sentit a dir de mil
maneres: " en el fons, al capdavall, tot és sexe, tot són
números, tot és estructura, tot és economia..."
L'obra de Carme Riera té la gràcia infinita de continuar
i alhora trencar amb aquesta tradició. En lloc de reduir-ho tot
a una substància o forma "primordial", ella en pren una
de ben corrent l'ou- com a mònade des d'on desxifrar - o encantar-
totes les coses. L'ou: emblema o metàfora de totes les formes
que sorgeixen , necessàries, des de dins arte di porre al
què Riera contraposa al còdol, metàfora de
les que resulten de les pures forces de fora: arte di levare. En
tots dos casos la forma és el pur negatiu del joc de forces
que en ella es dóna i que les produeix. Això és potser
el més definitori i original en aquesta obra de Carme Riera on allò
plàstic es creua amb allò poètic, allò íntim
amb allò vernacular, la ironia amb la nostàlgia.
L'ou la paraula i la cosa és el lloc d'una
sèrie d'interferències i solapaments amb els què Carme
Riera no vol fer ni ontologia monista ni ironia surrealista; de fet, ella
no voldria ni intervenir. Com Heidegger sembla aspirar més aviat
a "tot just posar les coses de manifest i deixar-les fer la seva".
I és precisament aquest gest respectuós i delicat el que
dóna més força expressiva a tot allò que ella
toca amb el llapis, la màquina, les mans o el pinzell. I on mostra
com una forma tancada i acabada pot contenir la força expressiva
i la potència metafòrica que apuntava Bachelard en la poétique
de l'espace. L'ou de cosir, l'ou de Pasqua o les frases fetes a què
dóna lloc i de les què "n'hi ha un ou" formen així
un univers de visios, connotacions i reminiscències que no podrien
ser copsades ni per una mera "poesia visual" ni per una mera
"pintura descriptiva". D'aquí que la nostre artista hagi
hagut de inventar també un gènere polièdric i transversal
: el gènere de Carme Riera que voici.
CLICK HERE TO GO TO THE TOP OF
THIS PAGE
CLICK HERE TO GO TO THIS
SECTION'S INDEX
