Joan Brossa (cont.)
X.C.: Perquè tota la mítica aquesta de que el poema
ha d' ésser molt polisèmic, això que deies abans de
Cirlot que es pot interpretar de 40.000 maneres diferents, llavors amb
aquesta idea diguem-ne que es vol que sigui el més important de
la poesia, que és que ha d' ésser necessàriament molt
interpretable de maneres molt diverses, d' alguna manera s' emmascara la
possibilitat de comunicar coses que siguin, que tinguin una ètica
o que puguin fer una reflexió sobre...
J.B.: Si, si...
X.C.: el món que t' envolta i allò que ha d' ésser
autènticament la missió de l' art, tan és que sigui
un poema, com una obra...
J.B.: Despertar l' home...
X.C.: Aquest és un poema que no l' he entès mai,
aquest dels paraigües...
 |
POEMA VISUAL
1982 |
J.B.: Són avionetes
X.C.: Sí, perquè té les senyals de...
J.B.: Sí, és que a mi les pel.licules d' aviació
m' agradaven molt, les de la guerra del 14, per exemple "La Escuadrilla
del Amanecer", -"The Down Patrol"-, del 1930 de Howard Hawks,
i "Alas", -"Wings"-, del 1927 de William Wellman i
aquest és una al.lusió als avions.
X.C.: Clar, aquests paraigües vistos des d' aquest punt
de vista... ordenats com ho has explicat.
J.B.: Com una esquadreta...
X.C.: Si, si,... Però veus aquest el veig molt interpretable...
J.B.: Es que la poesia visual com la poesia verbal potser lírica,
ètica, dramàtica, pot ser social, pot ser com l' altra, com
la poesia escrita o poesia de la paraula...
X.C.: Clar, hi ha alguns poetes...
J.B.: Pots fer un poema líric, pots fer un poema propagandístic,
un poema esotèric, pots fer el que vulguis...
X.C.: El que passa és el que dius tu, que te la jugues
més perquè aquí si està malament es veu de
seguida que no pas a l' escrit queda més...
J.B.: L' escrit té més defenses...
X.C.: LLavors, els poetes joves tenen por perquè, que
són els que n' haurien de tenir menys, tenen por de que...
J.B.: Jo, a vegades hi veig un defecte a la poesia visual que
no se sap mantenir en aquest terreny, no?.. Sinó, o cau a la música
o cau a la cosa extravagant, manternir-se en quest terreny...
X.C.: Hi ha una cosa que em varen dir uns poetes joves fa molt
poc que bé, vaig anar a una exposició d' un poeta visual
molt jove i va passar que un seu poema va coincidir que s' assemblava a
un poema que havia fet un altre poeta...
J.B.: Això pot passar una vegada, però a la tercera
vegada ja es veu...
X.C.: Però a ell li va passar 3 vegades, no? I llavors
va haver-hi un altre poeta que deia: "Home per això no faig
poemes visuals perquè clar, semblen com un acudit i potser que coincideixi"
J.B.: Pot ésser que el poema sigui un acudit...
X.C.: Clar, clar, clar... Però et fan aquesta crítica.
No ho fem perquè es clar llavors s' assembla a una cosa que ha fet
un altre, no?... Però això també passa...a...
J.B.: Potser un sonet que també s' assembli... amb un
altre... no?
X.C.: Idèntic, el que passa és que aquí
es veu d' una manera més evident, es nota més...
J.B.: I després es clar no hi ha tribuna... Es toca més
la pera el poeta visual perquè no pot fer exposicions, perquè
la gent encara no acaba de lligar caps... i a més, la pujada és
més dificil...
X.C.: Com a final de l' entrevista volia dir i és una
cosa que t' ho vaig dir quan vares fer l' exposició al Reina Sofia
de Madrid, et vaig enviar un fax, perquè sempre he pensat que quan,
ara hi ha unes teories dels cal.lígrafs que diuen que et poden modificar
el caràcter, et pots trobar més bé si aprens a escriure
allò correctament amb les formes de la lletra, tota més ben
feta, més recte, allò més cursiva, aquelles idees
que tenien les monges fa 50 anys, ja, ja, ja, ja, ja, llavors he pensat...
Però realment diuen que sí que la gent millora, que aquestes
coses tan de manipulació... He pensat que si poguéssim aprendre
a escriure amb la teva manera d' escriure o sigui amb els teus poemes visuals,
doncs sembla que seria molt millor per el nostre equilibri mental...
J.B.: O, es clar... es que la poesia literària és
molt intel.lectual, l' alfabet per exemple, l' alfabet actual si ho compares
amb els ideogrames és molt més fred...
X.C.: Jo el que penso és una cosa que seria molt clarificadora
per exemple, no sé si es pogués...
J.B.: Ha guanyat amb abstracció però ha perdut
amb emoció...
X.C.: Exacte... En una tesi doctoral sobre la teva obra a la
F.B.A. de Barcelona que em sembla que ja té 10 anys, havien inventariat
uns 1600 poemes visuals o més... i llavors això a mi em sembla
important no perquè n' hi hagi molts sinó perquè és
tant variat i llavors una cosa que em sembla fantàstica, és
que per exemple estava pensant ara veient aquest poema, amb aquesta mà
que fica el dit a dins d' una A, només poemes fets amb la lletra
A, manipulant la lletra A, dels 1600 igual n' hi han més d' un centenar,
no? És una cosa que penso que és molt clarificadora perquè
són poemes molt antics, alguns, dels primers, de les suites, no?
 |
POEMA VISUAL
1988
|
| DESMUNTATGE
1974 |
 |
 |
CAP DE BOU
Concebut el 1969. Realitzat el 1981.
(publicat al setmanari "Canigó" el 23 de maig del 1981
encara que el catàleg "Brossa 1941-1991" del Museo Nacional
Centro de Arte Reina Sofía de Madrid digui que es va realitzar el
1982 i al llibre -Vallès i Rovira, Isidre. Joan Brossa: les sabates
són més que un pedestal- és datat també del
1982) |
J.B.: Si,si...
X.C.: I fins arribar per exemple al poema aquest, transitable,
que està a la muntanya, aquí, al costat del Velòdrom
d' Horta, sempre és el mateix, és una forma molt simple,
són aquests 3 pals, una mica és com, una forma completament
abstracta, molt senzilla i en canvi la quantitat de variacions que li has
arribat a donar a 3 pals, que això, no sé, doncs és
extraordinari, perquè...
J.B.: Té tota una poètica...
X.C.: Clar, queda claríssim que hi ha una enorme riquesa
de creativitat només veient això
J.B.: Això... interpretar bé, doncs no és
repetició, sinó que això t' estimula que es posin
en marxa els teus mecanismes...
GO TO THE TOP OF THIS
PAGE
